Les xarxes socials com a eines de manipulació política

Les xarxes socials poden suposar una perillosa arma de manipulació política, gràcies al seu poder potent de difusió i influència entre els usuaris. Hi ha moltes maneres d'arribar a persones i d'explicar conceptes, idees o iniciatives que promouen una certa ideologia, però fer de manera dissimulada o insinuada, perquè no es vegi clarament quina és la seva veritable intenció.

El 2 de novembre de 2010, quan Facebook va afegir un missatge que apareixia al mur dels usuaris anunciant aquelles amistats que ja havien votat, en el marc d'eleccions legislatives nord-americanes, va fer efecte entre els usuaris, ja que 60 milions de votants van veure aquesta nova publicació a Facebook i la xarxa va calcular, creuant dades entre els seus usuaris amb el registre de votants. de la popular xarxa social, que influeixo totes aquelles persones que estaven a casa a votar, tal com ho estaven fent tots els seus amics de Facebook.

A partir d'aquest moment, les xarxes socials més populars com Facebook i Twitter han estat considerades possibles eines o armes de manipulació política, ja que no és l'única vegada que s'ha utilitzat una xarxa social com a plataforma de difusió política per provocar reaccions concretes. Hi ha algorismes que estan optimitzats per afavorir la difusió de la publicitat.

El mateix equip de Donald Trump, tal com indiquen en aquest article, reconeix que “van cavalcar cap a la Casa Blanca a lloms de les xarxes socials, aprofitant la seva massiva capacitat per assolir usuaris tremendament específics amb missatges gairebé personalitzats”.

L'Institut d'Internet de la Universitat d'Oxford va publicar un informe en què analitzaven la influència que estaven tenint les plataformes digitals en els processos democràtics a tot el món i van concloure que els bots, comptes automatitzats, poden influir directament en processos polítics dimportància mundial.

Els bots s'han utilitzat per a la manipulació política, perquè són efectius per fer més forta la propaganda en línia. Qualsevol usuari pot fer servir un exèrcit de robots polítics a Twitter per donar la sensació d'un consens a gran escala, assegura l'equip d'Oxford. I conclou: «La propaganda informàtica és ara una de les eines més poderoses contra la democràcia» i per això les plataformes digitals «necessiten redissenyar-se significativament perquè la democràcia sobrevisqui a les xarxes socials».